Mediona, Catalonia
+34617540622
info@quatregrapes.cat

Preparació per les Exposicions

   Exposarem en aquest apartat una preparació bàsica per a presentar a un gat persa a una exposició. Intentarem que siguin aspectes bàsics ja que en aquest punt hi ha diferents visions i influeix molt el criteri i gust personal de cada un, així uns preferiran donar-li un aspecte més natural mentre que altres buscaran un aspecte més refinat, però tot i així aquests expositors que els preparen d’una forma tan refinada mai deixaran al gat amb un aspecte antinatural, sempre ho faran per tal de ressaltar aquesta rodonesa que ha d’aparentar el gat persa.

   Serveixi també aquest apartat per donar petits consells perquè els principiants puguin aplicar als seus gats de companyia i que no pensen presentar-lo a cap concurs ni exposició, simplement per “posar-los macos” i per al seu gaudi personal.

   Exposo ara, igual que ho vam fer en altres capítols, uns petits consells previs:

– Si vas a treure al teu gat a un concurs o exposició, és recomanable practiquis abans i no ho deixis tot per l’últim moment. Així si fem algun petit “trencadissa” deixant-excessivament antinatural, els cabells podrà créixer i recuperar-se.

– També pots practicar amb altres gats (en el cas que els tinguis) que no van a sortir d’exposició. Moltes vegades el secret està en la pràctica.

– Algun punt de la preparació és recomanable fer-ho entre 3 a 7 dies abans del dia de l’expo (com ara la preparació de la cua) així després l’aspecte del gat es tornarà més natural, deixant per al dia anterior de l’exposició només els petits retocs (personalment a mi no m’agrada preparar el gat, tallar i retocar el mateix dia de l’exposició ja al local, opino que això hauria de venir fet des de casa, encara que segur que allà ens trobarem amb alguns expositors i criadors més experimentats que si l’hi demanem segur ens podran ajudar amb algun retoc el mateix dia de l’expo).

– Abans de començar amb aquesta preparació el gat ha d’estar net i amb els cabells en perfecta condició, si té el pèl “xafat” no quedarà igual i serà més difícil.

– La preparació ha de fer-se en un lloc ben il·luminat, on puguem veure amb claredat al gat, així podrem distingir perfectament aquests pèls que volem tallar o treure. També és recomanable col·locar-nos en una bona posició respecte a la llum, on el nostre cos no faci ombra al gat (podem col·locar-nos per exemple al davant d’una finestra).

– No t’obsessionis amb aquest apartat, el més important és que el gat tingui una aparença de net i ben cuidat, només amb algun petit retoc ho podràs presentar sense cap problema, de fet hi ha grans campions i expositors molt reconeguts a nivell mundial que presenten als seus gats amb un aspecte “molt natural” sense portar els cabells tallat “al mil·límetre”, això sí impol·luts.

Madrid-October-003

Material Necessari

D’esquerra a dreta:
Tisores per tallar ungles, tisores de punta roma “tipus lavabo”, tisores d’esculpir, pinta petit (va molt bé per a la zona de les galtes encara que el seu ús pot ser opcional ja que per aquesta part podem emprar també la pinta convencional per la seva banda de pues més fines i juntes), pinta normal i carda (també opcional).

Material1

Tisores “Sense Perill”

    Les de la foto són corbes (encara que també es poden usar rectes) i amb prou feines mesuren 6 cm. de llarg. Les podem trobar en botigues especialitzades (la de la foto va ser comprada en una ganiveteria a la Plaça de Pi de Barcelona, ​​al Barri Gòtic, on hi ha diversos models a escollir). 

    Aquestes petites tisores van molt bé ja que per la seva grandària donen un tall molt precís, les utilitzarem per a la zona dels ulls, orelles i pèls que sobresurten de la zona del cap per tal de donar-li un aspecte més llis i arrodonit.

   Important: Quan treballem amb aquestes tisores hem de tenir especial cura en emprar-les en la zona dels ulls i boca. Per això important que aquestes tisores tinguin la punta arrodonida ( “punta roma”) ja que això evitarà possibles danys especialment a la zona dels ulls.

   És important que quan anem a preparar el gat estigui tranquil, MAI hem de fer si el gat està nerviós o inquiet, si és així millor deixar-ho per un altre moment.

tijeras1

Tisores de “Buidar”

   Tenen una banda llis i una banda dentat (a diferència de les tisores de triar que tenen els dos costats dentats) també anomenades tisores de buidar. Les emprarem per a la zona de cap i cua (també es poden utilitzar per igualar el pèl del cos, sobretot en exòtics).    

   L’avantatge d’aquestes tisores davant de les tisores convencionals és que amb prou feines es nota el tall, el que ens permetrà igualar tots els pèls donant-li un aspecte més uniforme i natural.

   Les podem trobar en botigues especialitzades o a través d’internet a:

www.artero.com ;www.setterbakio.com
tijeras2

Els Pèls dels ulls

   Com hem dit abans: és una zona especialment delicada i farem servir només les tisores petites de punta roma (arrodonida) per tal d’evitar lesions (recordar que el gat deu estar tranquil perquè no es produeixin moviments bruscos o indesitjats).    

   Primer pentinarem a contrapèl els pèls de just a sobre de l’ull per així poder distingir-ne bé, ho farem amb la pinta petita o la pinta normal en la seva part de pues més fines.

   Després tallarem tots aquests pèls seguint la línia de l’ull i deixant-los el més curt possible.

  Nota: Si és la primera vegada que ho fas, fes-ho amb molt de compte, no cal que t’aproximes i t’apuris tant cap a la línia de l’ull, només amb tallar una mica aquests pèls més llargs de la parpella ja veuràs la diferència.

  Tallar aquests pèls canviaran molt l’expressió del gat i farà que tingui una expressió “més oberta”.

  Un cop tallats aquests pèls dels dos ulls (mireu que el tall quedi el més igualat possible en tots dos ulls) veuràs que ara queda una diferència d’alçada entre el pèl de la zona que acabem de tallar i el de la zona d’una mica més a dalt (el front), de manera que passarem ara a la zona del cap per intentar igualar les dues parts.

Pelosojos1pelosojos2

Els Pèls del Cap

   Un cop tallats els pèls dels ulls, passem als pèls del cap. Per poder treballar millor, és recomanable posar al gat en una zona en la qual puguem veure perfectament tots i cadascun dels pèls del seu cap (ideal a prop d’una finestra).

   Si mirem a contrallum detalladament els pèls del cap, veurem que hi ha uns pèls que sobresurten més que altres.

   En aquesta foto s’aprecia clarament quins són aquests pèls que sobresurten, de la mateixa manera que si veiem al gat de perfil:

   Ara acuradament anirem tallant tots aquests pèls amb les tisores petites de punta roma (si són corbes millor), fins deixar-li un aspecte més llis i polit. Començarem primer pels pèls que més sobresurten a la zona del front i sobre cap, per després poc a poc anar polint més però sense arribar a “ficar” les tisores del tot, ho farem sempre superficialment.

   A la zona del front ens trobarem amb les “antenes” del gat, hi ha criadors i expositors que prefereixen deixar-les, considerant que així el gat té un aspecte més natural i molts criadors el converteixen en una “marca de la casa”

   Molts altres (la majoria) decideix tallar també aquests pèls de les antenes deixant el cap completament llisa i polida. Les dues opcions són vàlides, però evidentment la primera (deixar-) és més labiorosa doncs haurem de treballar entre elles i anar apartant per tallar els pèls més petits.

   Un cop hem tallat tots aquests pelets, ens acostarem ara i amb les mateixes tisores cap a la zona dels ulls per igualar una mica el pèl de sobre de l’ull amb el del front, aquí podrem ficar una mica més les tisores fins igualar-lo. És molt possible que a la zona entre els ulls, per sobre del “stop” també ens trobem uns pèls més llargs que també podem tallar amb aquestes tisores.

   Passem ara a emprar les tisores d’esculpir per acabar d’igualar i de polir tot el cap, fins deixar-la completament llisa i rodona. Ara sí podem aproximar més les tisores cap al cap ja que el tall amb prou feines es notarà, sense risc de fer trasquilones.  Les tisores d’esculpir les agafarem de manera que el full llisa, la no dentada ens quedi més pròxima cap a nosaltres.

   Acabem així amb la part del cap, encara que molts expositors també li peguen un petit i últim repàs a la part posterior del cap, cap a la zona del clatell el que fa marcar la diferència del cap amb la resta del llom, ressaltant una mica més la rodonesa del cap.

   Uns ho fan passant amb les tisores d’esculpir per aquesta zona o bé traient els pèls directament amb els dits sobre la zona marcada (Veure foto)

peloscabeza1peloscabeza2peloscabeza3Gcmaradanmejilla1Pelosorejas3

Els pèls de les Orelles

   És una cosa molt simple però que igual que els pèls dels ulls fa que canviï molt l’expressió del gat.
   A la punta de les orelles surten uns pelets (recorden els plomalls que surten de les orelles d’un linx) aquests els hem de retallar amb les tisores de punta roma i ho farem aproximant el més possible a l’orella, deixant així les puntes més arrodonides .

   Per fer-ho subjectarem l’orella amb els dits polze i índex, tapant així la zona de pell i tallarem els pèls que sobresurten.

NOTA: No cal dir que cal anar amb molt de compte de no tallar l’orella.

Pelosorejas1Pelosorejas2

Els Pèls de la Cua

   Si volem podem donar-li un aspecte més arrodonit a la punta de la cua, per aconseguir-ho ho farem primer amb els dits i en la punta de la cua, traient una mica els pèls més llargs que sobresurten i donant-li un aspecte rodó, que recordi a una “brotxa d’afaitar”.

   Aquesta acció és recomanable fer-la una setmana abans del dia de l’expo per així en aquest interval de temps el pèl creixi una miqueta i li doni un aspecte més natural.

   Després podem fer servir les tisores d’esculpir per acabar d’igualar i arrodonir els pèls de la cua. Mai ho farem amb tisores normals ja que es veuria el tall.

peloscola1peloscola2

Els Pèls de les Potes 

   També aquí hi ha diversitat d’opinions i molts criadors i expositors prefereixen no retocar aquests pèls, de fet l’estandar de l’associació de CFA fa esment directe a la presència d’aquests pèls que han de sortir de les potes (els primers gats classificats en els nº 1 del rànquing de CFA dels últims anys així ho mostren).

   Com a mostra us poso una foto d’un gat que ha estat Campió del Món d’una altra associació (Fife):

   No obstant això si el que vols és deixar la pota rodoneta, bé per què t’agrada més, per gust personal o perquè després et permetrà tallar-li les ungles més fàcilment, se’ls pots tallar fent-ho amb les tisores de punta roma i donar-li un aspecte més arrodonit.

Kuorii

Les Galtes i els LLavis ( “el somriure”)

   És un punt una mica complicat principalment per dos aspectes:

1-. La diferència d’opinions i criteris entre criadors i expositors pel que fa aa la forma i manera de retocar i / o preparar aquesta zona (uns ho faran directament amb tisores, altres primer amb tisores per delimitar la zona i després amb els dits, altres prefereixen deixar grans galtes i ben arrodonides, altres el just per així ressaltar més l’alçada del cap, etc …)

2-. Les característiques morfològiques específiques de cada gat, ja que hi haurà gats que en la seva constitució tinguin molt pòmul i conseqüentment se li defineixi molt bé la galta, i gats on passa tot el contrari i haguem de fer mínims o cap retoc o quedarà moltíssim pitjor.

   Exposo a continuació una aproximació a com ho fem nosaltres:

   Per accentuar una mica la forma de la galta, nosaltres ho fem directament amb els dits tirant dels pèls sobrants per tal de ressaltar aquesta rodonesa.

   El curs de la galta deu seguir la mateixa línia del llavi i ha d’aparentar la major naturalitat possible (imaginar-vos que cada galta és com una gota d’aigua, el vèrtex o punta surt d’un extrem del nas i segueix per la línia del llavi, sent la seva part més arrodonida o externa la que conforma la pròpia galta).

   Tenint en compte tots els aspectes anteriors i considerant que aquesta guia està enfocada principalment per a novells, heu de tenir en compte sempre que prepareu el vostre gat que és millor no retocar que sobreretocar està premissa deu ser el vostre lema en tot moment.   

    Per delimitar la galta en la seva part externa prendrem com a referència una línia vertical imaginària que parteix de la part externa de l’orella, en aquesta foto del mateix gat anterior ho veureu millor:

   Un cop feta la galta, podem treure aquests petits pèls molt propers al llavi que tapen una mica la zona de la boca, amb això la línia de la galta quedarà més definida. Per fer-ho podem emprar unes pinces com a la foto, o fer-ho directament amb els dits traient aquests petits pèls.

   Per acabar amb aquesta zona si es vol podem treure ara tots aquells pèls molt petits que sobresurten del bigoti (no les antenes, sinó aquests pèls durs més curtets) ho farem amb les tisores de punta roma i de nou molt superficialment.

mejilla1 mejilla2mejilla3mejilla4labio1labio2

La Depilació

   Es fa directament amb els dits, llevant aquells pèls més durs del mantell. En aquest apartat influeix molt la textura del pèl i el color del gat i en la majoria dels casos amb prou feines cal fer cap retoc, us poso uns exemples de quan es sol fer:   

   En els colors clars (els diluïts) aquests pèls durs solen tenir un color més fosc i l’ideal és que el mantell d’aquests gats sigui el més clar possible, de manera que podem treure algun d’aquests pèls més durs per donar-li una aparença més clara al mantell.

   En colors foscos (negre i tortuga) s’han de treure tots els pèls blancs (tipus cabells blancs).

   En bicolors també podem treure els pèls blancs que surten sobre de la zona de color perquè es vegi ben delimitada les zones de color.

   A la resta la depilació amb prou feines és necessària, si bé hi ha criadors i expositors que agraden més de depilar als seus gats, però en molts casos la presència d’aquest pèl fa molt més vistós i més natural al gat.

   Us poso un exemple d’un gat negre en què s’observa clarament la presència d’aquest pèl dur … i el que l’afavoreix.

   Recordem de nou la premissa que hem posat abans:
“És millor no retocar que sobreretocar”

   Un gat pot presentar perfectament a una exposició, tallant-li lleugerament els pèls dels ulls, una mica el pèls del cap i els de la punta de les orelles. El més important és que el gat mostri una condició de pèl òptima, que el pèl estigui net i mostri un aspecte molt saludable.

El Grooming pot arribar a ser un art i en aquest cas:
“L’Art de fer-ho bé és fer-ho d’una manera discreta”

depilacion1Scrimshaw

El gat persa com a Mascota

   Fins ara tot el que s’ha exposat en els punts anteriors, converteix aquesta guia en un fantàstic suport per a tots els nous propietaris d’un gat persa (a excepció del punt 8, que és més específic per a exposicions). Però si vostè encara no el posseeix i s’està plantejant buscar gatet d’aquesta raça com a mascota o regalar-lo a algú, ha de fer-se la següent pregunta:

Puc mantenir un gat persa com a mascota i dedicar-li totes les cures i atencions que requereix?

    Per això a més dels punts esmentats anteriorment deu tenir en compte també les següents consideracions: – El persa requereix d’unes cures mínimes diaris (ulls, pentinat, alimentació) que ens trauran molt poquet temps al dia però que han de ser sempre constantes.- el mateix passa amb el bany, encara que en períodes més llargs (pot dedicársele un bany cada dos / tres setmanes, però no hem de retardar massa) – Si hem descuidat els punts anteriors, el gat s’omplirà de nusos i tindrà tot el pèl enredat.

    És molt freqüent observar en clíniques veterinàries com alguns propietaris, per descuit o falta d’informació porten els seus gats a “rapar” el pèl perquè està ple de nusos. Això a més de mostrar una manca d’afecte considerable cap a l’animal arrossega un nou problema: El possible contagi d’àcars o el que és pitjor fongs en aquestes clíniques o “perruqueries felines”.

    Els gats no són com els gossos i són més sensibles a aquest tipus de contagis. Per molt “net” que a nosaltres ens sembli aquest lloc això sempre serà un risc. Hem de recordar també que els fongs (tinya) són molt difícils d’eliminar i es expanderán per tota la casa i també als humans.- Penseu en els dies de vacances. El gat pot quedar tranquil·lament a casa si és un o dos dies, mentre tingui prou menjar i aigua fresca. Però si són més dies precisarà d’algú que li presti els seus cures.

   Si l’estada de vacances és més llarga i vostè està pensant en una d’aquestes “escoles bressol felines” cometrà el mateix error que el punt anterior pel que fa al possible contagi de fongs i àcars (tot i que la “guarderia” ens “la venguin” com “la més higiènica” això és molt difícil d’controlar.

   Un altre punt a considerar és les finestres obertes i / o balcons. Els perses no solen ser gats extremadament àgils com ho pot ser un gat comú. Hem de parar especial atenció a finestres obertes o balcons per evitar que el gat “salti”.

   Si vostè viu en un pis alt i el gat veu un ocell o alguna cosa que li cridi l’atenció a la finestra, no s’ho pensarà i es tirarà a per ell, és el que es coneix com a “síndrome del gat paracaigudista” o “síndrome del gat volador” (terme que utilitzen els veterinaris per referir-se als gats que han patit una caiguda per sobre dels 7 metres o 2 pisos d’alçada, amb els seus conseqüents lesions).

   Per evitar-ho és aconsellable mantenir al gat allunyat d’aquestes zones de risc i / o posar mosquiteres a les ventanas.Así que si vostè s’està plantejant adquirir un persa com la seva nova mascota perquè li agrada la raça, o perquè el gat li sembla un ” pomponet” o perquè li recorda a” un osset de peluix “ha de tenir en compte tot l’exposat en aquesta guia, si té dubtes o no sabeu potser li convingui millor un gos o un gat de pèl curt que requereix menys atencions i li donaran sens dubte el mateix cariño.Por contra si vostè es compromet, serà sens dubte el propietari ideal i podrà gaudir de tot el caràcter dolç, afectuós i tranquil que caracteritza a aquesta raça, a més de poder admirar tota la bellesa i majestuositat d’aquests preciosos animals.

    Enhorabona per la seva decisió! … i això és tot, espero que aquesta “petita” Guia us sigui útil, especialment a tots aquells nous propietaris.

5th-RW-GC_Finest-14